Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió

Com es deia en la presentació, “Més enllà de la clínica” pretén ser un espai que promogui la millora professional de l’atenció primària en els aspectes no estrictament clínics, i amb aquest objectiu vàrem considerar oportú fer una enquesta per valorar la visió que te de la nostra AP el col·lectiu al qual ens dirigim, entenent que això ens permetria ajustar més els continguts del bloc a les característiques i necessitats dels seus lectors.

Es va dissenyar per això una enquesta específica els resultats de la qual anirem treballant en les properes entrades.

L’enquesta constava de 4 ítems per conèixer algunes característiques dels participants (activitat, tipus d’EAP, situació contractual i edat), 4 preguntes obertes sobre problemes actuals de l’AP i propostes de millora, un ítem per repartir les responsabilitats de la situació actual entre els diferents actors (polítics, gestors, professionals, població, altres) i 63 afirmacions sobre les quals indicar el grau d’acord o desacord.
La proposta de participar a l’enquesta, de caràcter anònim, es va enviar a 580 socis del FoCAP (dels 665 que hi ha) i hem rebut un total de 158 respostes.

El perfil de les persones que han contestat és el següent:

El 70% són metges, el 71% treballen en EAP urbà, el 84% te plaça fixa i el 50% té més de 50 anys. Conèixer i tenir present aquest perfil és important per mirar d’entendre millor els resultats que anirem comentant.

De forma prèvia i general volem assenyalar que al comparar les respostes a les preguntes “d’acord o desacord” per diferents subgrups, on hem observat major nombre de discordances, amb diferència, és entre directius dels EAP front al dels assistencials no directius, i en segon lloc, en metges versus infermeres. Les discordances trobades a l’analitzar per subgrups d’edat, per plaça fixa o no, o per EAP urbà o rural són bastant menys freqüents.

En relació a la problemàtica principal de la AP al nostre medi, el aspecte que surt reflectit més vegades, en diferents formats és el de la manca de recursos (escàs finançament, plantilles curtes, manca de substitucions…), i lògicament la sobrecàrrega assistencial derivada en part d’aquesta manca de recursos. Hi ha força comentaris en relació a desmotivació dels professionals i a l’escassesa de lideratge, que no són aspectes que siguin independents entre si. Un darrer element que també es posa de manifest és el de la problemàtica de relació/coordinació amb el segon nivell. Aquest seria, de forma molt resumida, el que podem destacar més de les preguntes obertes sobre els problemes actuals de l’AP.

Però amb tantes respostes, hi ha molta riquesa de matisos i uns quants comentaris concrets que per la seva tendència, originalitat, profunditat, o altres característiques, conviden a que els valorem de forma individualitzada. Per això, sobre alguns d’aquests comentaris anirem també fent intervencions específiques en properes entrades. Tot i això podríem començar amb un petit tast d’algunes d’aquestes respostes “diferents” que trasllado de forma literal. Cal tenir present que són respostes fetes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP”:

1. Una resposta que aborda alhora uns quants temes concrets que tenen una mateixa arrel, i que seran objecte d’atenció per part nostra més endavant: “Desmantelamiento de la atención integral: equipos en los que la atención domiciliaria es proporcionada por algunos profesionales, equipos en los que los paciente que acuden de “urgencia” no son atendidos por su médico habitual, equipos que se están planteando asignar la atención de los pacientes crónicos complejos a unos profesionales determinados. Equipos que no prestan atención a los pacientes en situación de “últimos días” porque “lo hacen los equipos de PADES” Ruptura del trabajo por UBA, Disminución de las plazas de médicos/enfermeras de Atención Primaria”.
2. Una resposta simple i concreta: “La direcció per objectius”.
3. Una resposta que s’allunya de tot el que hem dit fins ara: “La impotència de no poder donar solució al sobrepès, causant de tantes malalties”.

Presentat aquest tastet de la variabilitat de visions i preocupacions, per acabar aquesta primera entrada en relació als resultats de l’enquesta podeu observar en el següent gràfic el percentatge de responsabilitat sobre la situació actual de l’AP que han assignat els participants a cadascun dels actors implicats.

No fem d’entrada cap valoració sobre aquests resultats, esperant a conèixer les vostres opinions.
En uns dies començarem a revisar els resultats agrupats en temes concrets sobre els quals en puguem plantejar algunes accions de canvi/millora que puguin estar a l’abast dels professionals.