PODEM GESTIONAR MILLOR LES NOSTRES AGENDES?

A aquesta pregunta tots hauríem de respondre sense dubtar; si que es pot i encara que una part de la gestió de les agendes no la podem modificar des de les nostres consultes o equips (principalment l’estructura informàtica) si que podem fer moltes coses per millorar des de dintre la gestió de la nostra demanda mitjançant la gestió de l’agenda i la programació de les visites.

En l’entrada titulada: Com mantenir atenció al dia (si un pacient ho necessita el visito avui) ja es feia referència a diferents elements per gestionar les visites demanades pel mateix dia. En aquesta entrada ens centrarem més en la gestió de la resta de visites, no oblidant però que l’accessibilitat i la continuïtat són dos dels elements claus de l’atenció primària que sempre hem de tenir presents en el nostre treball del dia a dia.

No puc atendre be a més de 25 pacients cada dia…

Reduir el nombre de cites que ofereixo a l’agenda no serveix per reduir la demanda. Si cada dia visito 30 pacients de mitjana he d’oferir un mínim de 30 visites a la meva agenda fins que no redueixi la meva demanda amb altres mesures que no passen per reduir l’accessibilitat. Si m’empenyo en veure’n 25, sense modificar la meva manera de treballar, només aconseguiré generar llista d’espera sense millorar la meva feina (o potser empitjorant-la).

Els que no vegi jo els veurà un altre professional o un altre nivell…

Si genero llista d’espera una part dels pacients es desviaran cap a altres professionals (la consulta d’urgències del centre si existeix, el CUAP o PAC, les urgències hospitalàries, la privada..), però tard o d’hora m’arribarà a mi, però condicionat per unes atencions d’altres professionals que generalment no coincideixen plenament amb la meva manera de treballar (medicació induïda, derivacions a altres professionals, proves complementàries que jo no hagués demanat, expectatives diagnòstiques o terapèutiques desproporcionades o innecessàries …). Tot plegat condiciona la continuïtat de l’atenció, pot distorsionar la relació professional-pacient i acostuma a generar més feina.

Vull reordenar (i si és possible reduir) la meva demanda sense generar llista d’espera…

Puc fer moltes coses, però pel reduït d’aquest espai ens centrarem en algunes de les més factibles i potser les més rendibles (per al confort de la meva feina):

1. No deixar per un altre dia el que pugui fer avui. He d’intentar resoldre en un sol acte assistencial totes les demandes que el pacient em plantegi, evitant si és possible visites successives innecessàries. Deixar alguna cosa per un altre dia em suposa “guanyar” pocs minuts a canvi del risc del poyaque. Un pacient que torna un altre dia per una cosa no resolta acostuma a aprofitar aquell contacte per afegir nous motius de consulta.

2. Preveure les retencions. Com a la carretera hi han situacions previsibles d’excés de trànsit que puc intentar modular: la tornada de vacances i dels ponts, les vacunes, els dilluns. Per aquests casos previsibles cal ajustar agendes i evitar programar per aquests dies coses que poden esperar dies millors ja que l’agenda s’omplirà inevitablement de les visites no previsibles que em costa més de controlar. Puc citar-me directament jo les visites previsibles que genero o aliar-me amb els administratius perquè tinguin en compte aquestes previsibles retencions.

3. Pacients autònoms i responsables. Diuen que amb el temps els pacients d’un cupo es van semblant cada  vegada més al professional que els atén i s’adapten a la seva manera de treballar. Puc potenciar aquesta tendència natural i fugir d’actituds maternals/paternals del tipus; el vull veure en 3 dies per assegurar-me de que tot va be i donar missatges del tipus; només cal que torni si no millora clarament en una setmana.. o un altre vegada pot prendre paracetamol i només consultar si passa això o allò…

4. Gestionar les visites que jo mateix genero reduint-les a la mínima expressió. Es tracte de les visites previsibles que bàsicament poden ser de 2 menes:

• Les que són conseqüència de peticions de probes de control o per descartar patologia (analítiques, radiografies, ECG, etc.).

• Els controls de patologies que he vist a la consulta/domicili i que requereixen un seguiment evolutiu no necessàriament presencial (IT per una grip o GEA, descompensació lleu de patologia crònica com IC o MPOC, control evolutiu d’un nou tractament amb ansiolítics o antidepressius, deshabituació de tabac o enol, seguiment d’un crònic domiciliari estable, etc.).

Aquestes i les visites burocràtiques que no requereixen un acte presencial (informes, valoracions de dependència, renovació de tractaments crònics estables, etc.) les puc treure de la consulta presencial i gestionant-les de manera no presencial (telèfon, correu/SMS, deixant els papers al mostrador). Decideixo jo el millor moment per donar la resposta i acostumen a consumir menys temps d’agenda. Aquí hi ha un parell de referències que amplien informació al respecte. http://www.upf.edu/catedragrunenthalsemg/_pdf/2.Cap._2_Renovacixn_AP_desde_consulta.pdf
http://amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=350

Es tracta d’una carrera de fons que requereix entrenaments quasi diaris per no perdre la forma, però que depèn bàsicament de nosaltres mateixos. Kavafis i Llach ens feien veure que per anar més lluny cal emprendre el viatge i que aquest trajecte pot estar ple d’aventures i de coneixences que ens enriqueixin tant o més que el propi objectiu final.

Des d’aquí t’animem a participar en el debat aportant idees o experiències que creguis que val la pena compartir.