Principals característiques que han de tenir els objectius de DPO

Basar-se en la màxima evidència científica possible. És de fet el més important ja que si no és així generarà incompliment de la resta de característiques citades.
Utilitzar indicadors de resultat o indicadors de procés molt relacionat amb el resultat. Sempre que sigui possible s’ha d’intentar utilitzar indicadors de resultat, perquè l’objectiu últim és el de millorar la salut dels nostres pacient.
Evitar indicadors que fomentin un registre no necessari per al correcte seguiment clínic del pacient en qüestió. Aquesta característica sol incomplir-se quan l’objectiu no està basat en la evidència científica i/o l’indicador mesura un procés no relacionat amb el resultat que es persegueix.
Evitar la hipermedicalització i l’acarnissament terapèutic. Un bon objectiu pot ser perjudicial per al pacient si el resultat que es persegueix és excessivament ambiciós; quan hi ha aquest risc és millor marcar metes en el rang de l’acceptable i no de l’òptim.
Evitar afavorir la manipulació de les dades per a millorar el resultat. Hi ha objectius que tot i estar basats en la evidència i ser teòricament correctes, poden fomentar registres secundaris que fan millorar el resultat sense obtenir-se l’efecte buscat. Això pot passar quan es demana objectius d’adequació de tractament a determinats graus de gravetat d’una malaltia: l’efecte buscat és adecuar el tractament i el que pot produïr-se és el canvi del grau de gravetat.