Resposta exercici 5

Determinar com a meta d’un indicador el valor òptim pot provocar un excés d’intervenció terapèutica innecessària. S’ha demostrat que utilitzant valors acceptables per a indicadors de control de la diabetis mellitus o la HTA l’efecte en la millora global es produeix sense tant risc d’hipermedicalització. Quan per a un objectiu hi ha la possibilitat d’utilitzar un indicador de resultat, aquest sol ser més potent que un de procés; per tant, és millor posar com a objectiu augmentar/mantenir el percentatge de pacients que han deixat de fumar que el percentatge de pacients amb consell antitabac. Augmentar/mantenir el percentatge de pacients amb diagnòstic d’episodi depressiu lleu sense prescripció d’antidepressiu és, clínicament, un bon indicador però pot induir a errors diagnòstics en dos sentits: registrar com a episodis depressius lleus problemes que en realitat són trastorns adaptatius o distímies que igualment no precisen tractament farmacològic, o veure’s temptat a registrar episodis depressius moderats per a justificar la prescripció d’un antidepressiu. Les escales de qualitat de vida són eines llargues d’omplir i sovint més útils per a estudis de recerca que per al seguiment clínics dels pacients; a la pràctica no les solem fer.

%d bloggers like this: