Com fer els domicilis dels meus pacients?

IMPORTÀNCIA

Quan un pacient necessita atenció a domicili es perquè ha perdut autonomia i es troba en una situació de major feblesa. És quan el coneixement del pacient i la proximitat dels professionals d’atenció primària dona un immesurable sentit a una atenció longitudinal de qualitat.

L’atenció a domicili és, sovint, una càrrega pels professionals (temps, mandra, entorn desconegut…), però, a la vegada, és una ocasió excepcional per a millorar el coneixement de l’entorn del pacient. El pacient i la seva família ens atorguen el privilegi de compartir la intimitat de casa seva i ens obren les portes a que puguem comprendre la seva situació humana, que condiciona la seva salut.

L’atenció a domicili pot ser també, un camp d’actuació molt reconfortant professionalment (el que “es viu” en un domicili marca a qui el fa, personalment i professional).

L’atenció a domicili ha estat sempre un camp d’actuació propi de l’atenció primària. Darrerament, però, diversos projectes hospitalaris (que busquen “clients”) i altres dels responsables sanitaris (que no se sap molt bé que busquen) han posat en qüestió l’exclusivitat de l’atenció primària en l’atenció a domicili; això s’ha fet palès, molt més a ciutat que en el món rural.

Sovint es justifica que els domicilis es facin per part de professionals “experts” dient que atendran millor les necessitats dels pacients. Aquest és un raonament molt feble, tant per la manca d’evidències clares de la seva eficiència, com perquè portat al límit posaria en dubte l’existència mateixa de l’atenció primària de salut (i això sí té evidències clares): l’expertesa podria millorar l’atenció no sols a domicili sinó també la interpretació de proves complementàries, la cura d’una nafra, la infiltració d’una articulació, o l’atenció a un problema respiratori.

ALGUNES DADES

Encara que les dades de que disposem són pobres, indueixen a pensar que ni estem deixant de fer domicilis, ni volem deixar de fer-los. Això ens porta a imaginar que aquells que diuen que ni fem ni volem fer, ho fan més per uns interessos determinats que com a conseqüència de la realitat. A més, les evidències avalen l’atenció domiciliària a càrrec de l’atenció primària de salut. Més…

ARTICLES D’INTERÈS

IDEES PER LA REFLEXIÓ

Els professionals desitgem mantenir l’atenció domiciliària com una activitat pròpia (i no concentrar-la en professionals concrets). Tenim evidències de que més atenció primària millora l’atenció als pacients que pateixen limitacions secundàries a la cronicitat. Però cada cop veiem més professionals que voluntàriament o involuntària, renuncien a atendre els seus pacients a domicili.

Certament l’atenció a domicili requereix de temps i il·lusió (a part de professionalitat), recursos dels que actualment no anem sobrats… Però ens atrevim a llistar diverses raons per les que val la pena entossudir-se a mantenir l’atenció domiciliària (aguda i de crònics) a càrrec de la infermera i el metge de família del pacient.

IDEES PER L’ACCIÓ

El més important és estar convençut de que l’atenció a domicili és una activitat pròpia, rellevant, útil pels ciutadans i professionalment engrescadora. Però no és fàcil, certament. Cal un cert temps i una bona organització (dels professionals i de tot l’equip). Si ho desitges, t’oferim un seguit d’idees senzilles que ens poden ajudar a portar-la a terme a la pràctica quotidiana.

PER SABER-NE MÉS