El problema de l’excés de demanda

L’opinió que l’excés de demanda és el problema més important de la nostra AP està molt generalitzat, com s’ha vist en les respostes a la pregunta general sobre problemes de la AP que fèiem al qüestionari, i com es viu en el dia a dia dels EAP. Per això és el primer tema concret que volem abordar dels resultats de l’enquesta.

Curiosament, malgrat aquesta opinió generalitzada, quan afirmàvem directament en l’enquesta que “l’excés de demanda és el gran problema actual de l’AP”, hi havia només un 23% dels participants que hi estaven d’acord, un 35% en desacord, i un 42% ni d’acord ni en desacord. Sembla doncs que aquesta queixa generalitzada, quan s’interroga de forma individualitzada no té l’impacte que a priori ens podríem pensar.

Això convida a una reflexió: fan més soroll els que més es queixen? O potser és que aquesta situació es presenta només en entorns determinats.

Per mirar d’aclarir aquest aspecte, analitzem aquestes dades en funció d’algunes variables que poden ser rellevants. Comencem mirant possibles diferències entre EAP urbans i EAP rurals. Els professionals del EAP urbans estan d’acord en que “l’excés de demanda és el gran problema actual de l’AP” en un 27% dels casos, mentre que cau a un 10% als EAP rurals. Aquest és un primer detall prou significatiu.

Tenen pes en aquesta visió les característiques dels professionals? Doncs observem que els professionals de més edat, majors de 50 anys, hi estan d’acord en l’afirmació en un 18% de casos, mentre que els menors de 50 anys ho estan en un 27%. Si ho mirem per les característiques de la plaça trobem que els que tenen plaça en propietat hi estan d’acord en un 20% de casos, mentre que en els interins o eventuals el grau d’acord puja al 38%. Per últim, si analitzem per estaments, un 26% dels metges hi estan d’acord, mentre que en els cas de les infermeres és un 16%.

Com veiem, aquesta visió de l’actual excés de demanda és més prevalent en els professionals més joves, metges, que treballen en EAP urbans i no tenen plaça en propietat. I l’assenyalen com problema principal menys d’una quarta part dels participants a l’enquesta.

Anem un pas més enllà. Si aquest és un dels problemes més rellevants, quines són les seves causes? Val a dir que la manca de professionals és un dels arguments més habituals. Quines opinions ens hem trobat?

Doncs el 47% dels enquestats estan d’acord amb l’afirmació “l’excés de demanda es deu sobretot a la falta de professionals en els equips” (i un 22% en desacord). Però, i segurament no ens sorprendrà gaire, els càrrecs directius dels EAP només hi estan d’acord en un 10% dels casos, mentre que l’acord arriba al 55% en els professionals assistencials. En canvi pot sorprendre que hi estan d’acord el 46% metges pujant al 62% en el cas de les infermeres.

Vist això quan afirmem que “Falten metges en els EAP”, un 71% dels enquestats hi està d’acord, 75% en el cas dels metges i 65% en el cas de les infermeres. Mentre que quan afirmem “Falten infermeres en els EAP”, el grau d’acord és del 42%, però no arriba al 30% en el cas del metges (gairebé el 40% hi estan desacord) mentre que supera el 80% en el cas de les infermeres. Per acabar, quan diem “Falten administratius en els EAP”, el grau d’acord és del 35%.

Aquest darrer paràgraf dona de si per parlar-ne a fons, però deixem els comentaris pels lectors que vulguin fer-ho.

Com tot en medicina acostuma a tenir una etiologia múltiple, en el cas de l’excés de demanda potser haurem de fer el mateix plantejament. Es possible que siguem nosaltres mateixos els que ens generem part de la demanda amb visites innecessàries?

Doncs un 42% dels professionals estan d’acord amb l’afirmació “els professionals generem sovint demanda amb visites innecessàries”. En el cas dels metges són gairebé un 50%, mentre que en el cas de les infermeres no arriba al 30%. Sorprèn?

Per cert, quan diem que “La forma de treballar a l’AP ha generat dependència de la població” el grau d’acord arriba al 64%. Però davant l’afirmació “L’excés de demanda és bàsicament un problema d’organització del centre” trobem un 33% d’acord, que en el cas dels directius dels EAP arriba al 45%.

I els polítics? Quin paper hi juguen en això? Doncs gairebé 2/3 parts dels enquestats estan d’acord amb l’afirmació “els polítics generen demanda oferint l’impossible”. Tot i que potser no són pròpiament els polítics els que baixen les xifres de pressió arterial, colesterol i sucre per aconseguir “emmalaltir” a un major nombre de persones, o els que venen les grans meravelles de la prevenció.

I per que no quedi ningú sense rebre, un 60% dels enquestats estan d’acord en que “Hi ha una manca d’educació sanitària de la població que provoca un excés de demanda” (65% en el cas dels metges y 45% de les infermeres), i un 35% està d’acord en que “L’excés de demanda es deu a un ús inadequat per part de la població”.

Com emprem totes aquestes dades per plantejar-nos com abordar el problema de l’excés de demanda? Abordarem aquest aspecte més endavant. Volem primer conèixer les vostres opinions sobre aquesta informació, i sobre els possibles abordatges.