EL DIRECTOR DE L’EQUIP: ENTRE EL “PRIMUS INTER PARES” Y EL “ELLS – NOSALTRES”

Traient la pols fa uns dies a la biblioteca de casa, em vaig trobar a les mans la primera edició, de 1986 (ja fa 30 anys), del “Manual de Atención Primaria” potser més conegut com el “Martín Zurro”. Mentre passava el drap amb poca atenció, anava rumiant sobre aquesta “modernitat”, que s’ha accentuat amb la crisi, d’ ajuntar 2 o més EAPs en mans d’un únic director.

Atesa aquesta coincidència astral, vaig buscar el capítol del llibre titulat “El Equipo de Atención Primaria” y vaig anar a veure que deia del Coordinador de l’equip: “Todo conjunto de persones que asumen un trabajo conjunto y unos objetivos comunes ha de tener un responsable. El EAP no está excluído de esta premisa. Este responsable o coordinador ha de ser uno de los miembros del equipo y nunca una persona externa al mismo. Estará integrado cotidianamente en el trabajo del equipo ya que, en caso contrario, difícilment podrà asumir los objetivos marcados”. De fet, aquest contingut era similar al que s’assenyalava en el “Real Decreto 137/84 de Estructuras Básicas de Salud”, decret que va oficialitzar els centres i equips d’Atenció Primària, un parell d’anys abans que es publiqués la Ley General de Sanidad que va ser el gran canvi d’un model sanitari de Seguretat Social a un Servei Nacional de Salut.

Desprès d’aquest “regreso al pasado”, sembla que sona bastant diferent la visió d’aquell coordinador (que va passar a ser director uns quants anys desprès) a la situació actual quan des de les “estructures gestores” (poso estructures per despersonalitzar, però el cert és que al final el que hi ha al darrere són persones amb nom i cognom) ens diuen que cal posar sota la direcció d’un únic director 2 o més EAPs. I això es fa amb arguments del tipus “Projecte Tal”, “Model Qual” (que gairebé mai acabes d’entendre que vol dir), o només pel fet de pensar que si el director és massa proper a l’equip i està massa “barrejat”, perd part de la seva autoritat. Com si l’autoritat primordial fos l’autoritat de línia, la que t’atorga un càrrec,  per comptes de l’autoritat professional o moral que t’atorguen els teus iguals. És ben conegut que aquesta darrera té molt més valor que l’altra.

D’alguna manera, com dèiem al títol, el director membre de l’equip, que fa assistència, seria una mena de “primus inter pares”, el primer entre els iguals, amb els avantatges i inconvenients que això implica (com tot en aquesta vida), mentre que el director “macro”, no assistencial i que veu les coses des de fora de la vinyeta, seria la representació en el equip del “ells-nosaltres”, “dolents-bons”, marcant aquesta dualitat que ve determinada per si fas tasca assistencial. El fet de fer o no fer assistència determina  en quin dels 2 bàndols està ubicat cadascú. Evidentment, també en aquest cas hi ha avantatges i inconvenients.

Per saber quina de les dues opcions resulta més convenient caldrà saber on volem anar. Només així podem decidir quin mitjà de transport necessitem.

Així doncs, si a més de mirar enrere per veure el passat, i viure el dia a dia patint el present, fem un pas més enllà i deixem anar una mica la imaginació per endevinar el futur ens hauríem de fixar en els Plans d’Innovació de l’AP, o Plans de Millora de l’AP, o Plans Estratègics de l’AP (sempre en tenim algun d’aquest en marxa). I en qualsevol d’ells trobarem allò de la importància que té per a l’AP l’Autonomia de Gestió dels EAP. I jo em pregunto: això de l’autonomia de gestió va de la ma de que uns quants equips tinguin director únic? O potser el que passa és que va totalment en sentit contrari?

Llavors et quedes amb la impressió que “el passat” estava més a prop del “futur” que no pas el “present”. I els canvis que ens proposen, ara per ara, no ens porten cap a aquest futur. Buff, quin embolic!

Però potser tot això és una “empanada” meva. Per assessorar-me vaig a veure que deien els 158 professionals d’AP que varen participar a l’enquesta d’ara fa 1 any i mig. O potser millor. Per què no contesteu ara a les quatre preguntes que teniu en el següent enllaç. Si hi ha un bon nombre de participants potser podrem fer arribar els resultats a les “estructures de gestió” que sempre han deixat palès el seu interès incontestable en la participació dels professionals en les decisions. Així podran conèixer el que en pensem realment d’això.

Per cert, aquest altra “esperit”, el de la participació dels professionals, segueix vagant per passadissos i despatxos sense saber molt bé que ha de fer. Potser serà tema per comentar un altre dia, però de moment us animo a participar en aquesta petita i ràpida enquesta. En breu us retornarem els resultats.

PARTICIPA EN L’ENQUESTA

Anuncis

Trackbacks / Pingbacks

  1. Coneixes “AP més enllà de la clínica”? | FoCAP - 26/01/2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: